Catalán - Castellano
cuéntanos
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
síguenos

Noticias municipales

LA COMARCA D'OLOT, 12/03/2009; Nº 1485 PÀG 4.  DE COM ENGANYAR A LA GENT-EL JOS DE LES GRANS XIFRES

LA COMARCA D'OLOT, 12/03/2009; Nº 1485 PÀG 4. DE COM ENGANYAR A LA GENT-EL JOS DE LES GRANS XIFRES

11/03/2009 - Olot

|ARTICLE D'OPINIÓ|

Moisès Font i Casademont
Regidor de PxC a l’Ajuntament d’Olot.


Últimament, des dels ens públics estatals i autonòmics també, s’estila el joc de les grans xifres. Consisteix a confondre al ciutadà mitjançant la difusió de les ajudes que fan les administracions cap a determinats sectors, mitjançant les grans xifres globals, de manera que siguin difícils d’acotar, comparar i valorar per part dels ciutadans que no estem avesats a la macroeconomia d’estat. M’explicaré: El Govern espanyol a posat a disposició dels bancs i caixes, sense cap mena de condició ni de contrapartida, uns 30.000 milions d’euros. Dit així hom es pot quedar amb el dubte si aquesta xifra és molt o poc, o no sap amb quin referent comparar-ho per tenir un criteri. Però també es pot dir d’una altra manera: comptant els 46 milions i escaig d’habitants, segons dades del padró municipal de 2008, toca a treure’ns de la butxaca a cadascú de nosaltres, inclosos els infants, uns 651 euros per ajudar els bancs i caixes (no cal dir que els diners provenen dels contribuents). Se’n recorden dels 400 euros que retornaria el senyor Zapatero amb la declaració de l’IRPF ?. Cal tenir en compte que el famós pla d’inversió local del Govern central, amb el qual pretén capgirar la tendència de l’atur i de l’economia en general (?), correspon a una inversió en els municipis de menys de 180 euros per habitant.

Però no és l’única Administració que juga a aquest joc. No fa gaire que en l’àmbit català es va aprovar el Pacte Nacional per a la Immigració per part de tot l’arc parlamentari català (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i C’s), amb una dotació de 4.000 milions d’euros. Això vol dir que li costarà a cada català al voltant de 600 euros i significa una repercussió per a cada immigrant de prop de 4.000 euros. Ja s’han fet des de molts municipis els plans d’immigració corresponents per vehicular part d’aquestes ajudes, que a la pràctica és un sistema molt eficaç per fondre aquests diners i, a més, amb un difícil seguiment sobre l’efectivitat d’aquests. No hauria estat millor aquesta dotació de 4.000 milions per ajudes creditícies a les petites i mitjanes empreses, que són la base del teixit industrial de Catalunya? No ens hauríem ajudat tots plegats, inclosos els immigrants, amb aquesta mesura? . I ja es hora de desmitificar una altra gran mentida reiterada per molts mitjans de comunicació: només dos milions d’estrangers, dels set que resideixen a Espanya, estan afiliats i, per tant, cotitzen a la Seguretat Social. Ni tant sols l’aportació d’aquests dos milions pot suportar la càrrega social dels altres cinc, i molt menys, com se’ns havia fet creure, que la immigració ens garantiria les pensions del futur, per exemple. Recentment la Tresoreria General de la Seguretat Social ha manifestat que “és una greu irresponsabilitat pensar que la immigració és la solució als desequilibris demogràfics”. És veu, però, que s’ho van pensar i creure molts “irresponsables” polítics, mitjans de comunicació i d’altri.

Ara que a la Garrotxa s’és a punt d’inaugurar el túnel de Bracons i, per tant, de veure-hi la llum a l’altre costat, resulta que estem immersos en un túnel econòmic i social molt fosc, en el qual no s’hi veu la llum al final.




Enviar noticia por correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir esta noticia
Darme de alta Darme de baja

Blogs

PxC a Youtube