Catalán - Castellano
cuéntanos
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
síguenos

Noticias municipales

IDENTITAT CATALANA, NÚM. 3 23/11/2009; PORTADA i PÀG. 2  MOISES FONT REGIDOR A L’AJUNTAMENT D’OLOT  I SECRETARI PROVINCIAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

IDENTITAT CATALANA, NÚM. 3 23/11/2009; PORTADA i PÀG. 2 MOISES FONT REGIDOR A L’AJUNTAMENT D’OLOT I SECRETARI PROVINCIAL DE PLATAFORMA PER CATALUNYA

02/12/2009 - Olot

Moises Font, diu que realment no creu que ningú, sincerament, cregui que la xària es compatible amb cap democràcia occidental.

Moises Font, nascut a la Vall de Bianya (Garrotxa), el 1970. Casat amb un fill. Regidor a l’ajuntament d’Olot. Titular d’arquitectura Tècnica per la Universitat de Girona. Màster amb càlcul d’estructures d’edificació. Actualment imparteix com a docent en la Universitat de Girona, en l’Àrea d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció.

Els ciutadans d’Olot van donar un 6.15% de vots a la candidatura de la PxC a les municipals de 2007 . Aquests vots demanaven una política diferent en la qüestió de la immigració

-Es evident que sí. La gent n’està tipa de polítiques pro–immigració, que trepitgen els drets dels autòctons. El progressisme actual destil•lat per la majoria de formacions polítiques en aquest aspecte es basa amb el “relativisme cultural”, també adoptat per partits que en sí no són “progressistes” a priori; aquest principi es basa en l’afirmació que tota cultura es bona. Doncs no, rotundament no tota cultura es bona. Moltes de les importades per la immigració, ni són demòcrates, ni són justes i ni tant sols accepten als que no pensen com ells. Com doncs, podem acceptar– les?. A banda dels problemes socials derivats de falta absoluta d’integració d’aquest col•lectiu, un increment de població d’un 20% des de l’any 2000 en el cas d’Olot, crea una sobrecàrrega en els serveis socials existents que no oblidem, els han de pagar l’altre 80%. Ja s’ha demostrat durant aquest temps que els balanços entre l’aportació que fan i els serveis que generen, són clarament deficitaris, a diferència del que ens han estat dient els polítics “de sempre”. Per tant, la gent demanava un enfocament diferent i realista, que cap partit havia fet fins llavors.

Des de 2007 fins a novembre de 2009 el problema migratori s’ha agreujat considerablement i la classe política ?oficial? segueix sense reaccionar Quin ha estat la incidència a Olot?, s’està millor o pitjor que al 2007?

-Els problemes s’han agreujat per la incidència de la crisi econòmica. A l’any 2007 Benestar Social donava ajuda bàsicament al col•lectiu immigrant i a un petit nombre de persones autòctones desestructurades socialment. A l’any 2009, hi ha un increment notable de famílies autòctones que han trucat a la porta dels serveis socials municipals. Ara els problemes són que no hi ha prou ajuda per a tots, quan aquestes famílies fins fa poc contribuïen al benestar dels altres, ara se’ls nega l’ajuda per la subsistència. És la política “oficial”, a la que evidentment ens hi oposem frontalment. Tot i que des del 2007 el fenomen migratori ha baixat notablement a Olot, estem pitjor que al 2007.

Se’ns ve insistint que la “integració” és la relació espontània entre els immigrants i les poblacions locals; la realitat ho desmenteix. A Olot hi ha integració o conflicte?

-No existeix cap mena d’integració ni cap tipus d’assimilació del col•lectiu immigrant cap a la nostra cultura. S’han format “guetos”, corresponents a les diferents ètnies i religions, que són una font de conflictes.

Llavors, quines perspectives té la seva formació a Olot i en el conjunt de La Garrotxa per a les municipals del 2011?

-Esperem que la gent, un cop superada ja la “propaganda oficial” que ens definia com a racistes i xenòfobs, ens donarà prou suport per a poder ser decisius en la política municipal i començar a redreçar la situació.

Al 2008 es va anunciar el projecte de construcció d’una mesquita a Olot, quin és la situació actual?, quines accions polítiques i de mobilització popular portaria a terme la seva formació?

-Actualment aquest projecte de mesquita està totalment desestimat. Ja no es farà. Cal tenir en compte que es projectava com la més gran de Catalunya. Quan ens assabentarem que la volien fer, varem començar a promoure una manifestació en contra des dels mitjans de comunicació comarcals, així com l’efectiu boca a boca. Vistes les dimensions que adquiria el malestar popular i l’adhesió que teníem, l’alcalde i l’equip de govern van reaccionar a partir d’aleshores i només des de la por del rebuig popular generalitzat a l’iniciativa, es van fer enrere, tot i que ells deien que mai ho haguessin permès. La veritat és que ja s’havien fet gestions en l’àrea d’urbanisme de l’ajuntament per part dels promotors de l’iniciativa, ja uns sis mesos abans que sortís a la llum pública tot l’afer.

No cal dir que qualsevol intent de tornar a moure l’afer, toparia amb tota la nostra oposició i voluntat, i faríem tot el possible per evitar– ho, convocant manifestacions si calgués.

Considera que Catalunya i Europa han d’admetre la construcció de mesquites?

-No. L’Islam es la religió de l’odi. Odi a la dona i les filles, odi a la democràcia, odi a totes les religions que no siguin l’islàmica, odi a la persona i al lliure pensament així com a la raó. Pràcticament és l’antagonisme a occident. I la seva difusió “cultural” si es que es pot dir així es realitza des de les mesquites, on saben que emparant–se amb la llibertat de religió occidental poden difondre el missatge que vulguin i de moment, ningú els controla.

És compatible la xaria amb les democràcies europees del segle XXI?

-No. La xària es un recull de normes i indicacions de com han de viure els musulmans, segons la religió islàmica. Acaba definint un sistema polític econòmic–religiós tot junt, amb que topa amb els principis fonamentals de dret occidentals, així com els drets fonamentals de l’home. L’aplicació estricta de la xària es dona en països com l’Iran, o l’Afganistan dels talibans, però fins i tot en països d’aplicació més moderada com el Marroc, per exemple, en el seu codi penal inclou penes de sis mesos a tres anys de presó l’intent d’incitar a un musulmà que abandoni la seva fe. Realment no crec que ningú, sincerament, cregui que la xària es compatible amb cap democràcia occidental.

El seu grup municipal va presentar una proposta perquè l’exposició Jaume I. geografia, fets i memòria arribes a Olot. per que creu que hi ha hagut tan poc suport oficial a aquesta exposició? el “políticament correcte” obliga a ignorar part de la nostra història?

-Es curiós que aquesta proposta ha estat l’única que s’ha aprovat per majoria absoluta de totes les presentades per PxC a Olot. També és curiós que un cop aprovada, des dels organismes competents tant els municipals (institut de cultura d’Olot) com des dels autonòmics (generalitat de Catalunya, sobretot) han començat a enviar informes desaconsellant l’exhibició, amb tot un seguit d’impediments logístics i burocràtics. Això respon a que no han volgut quedar malament públicament dient no a una mostra de cultura de les nostres arrels, però que realment no tenen cap ganes de portar–la a terme, ja sigui per la seva visió del que és políticament correcte o per què el que creuen cultura important és una cultura avantguardista que està de moda, però que ni els mateixos productors d’aquesta saben de vegades realment que fan, o allà on és el límit entre cultura o transgressió i mal gust.

Està clar que hi ha tot un intent de reescriure la història i la nostra cultura des d’un prisma “políticament correcte”. i aquesta mirada absurda la història de cada dia, i qui no s’ho cregui té com a exemple els principals diaris del país.

Digui’ns dos motius per a votar a la PxC en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

-Es pot resumir amb dos conceptes ; honestedat i valentia. Som un partit honest, diem les coses pel seu nom i actuem en conseqüència, en base als nostres principis i no condicionats per tèrbols assumptes econòmics o per supèrflues modes “progrés”. Valents perquè primer són les nostres idees i principis que tot allò altre. I entre els nostres principis hi ha la conservació de la nostra identitat i cultura (catalana, espanyola i europea ja que formen part de tot aquest conjunt), del benestar de la gent, de la família i de la seguretat de les nostres llars, pobles i ciutats.

Enviar noticia por correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir esta noticia
Darme de alta Darme de baja

Blogs

PxC a Youtube