Catalán - Castellano
cuéntanos
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
síguenos

Noticias municipales

EL PERIODICO, 03/01/2009; VIC DELATARÀ A LA POLICIA ELS ‘SENSE PAPERS’ QUAN S’EMPADRONIN

EL PERIODICO, 03/01/2009; VIC DELATARÀ A LA POLICIA ELS ‘SENSE PAPERS’ QUAN S’EMPADRONIN

05/01/2010 - Vic

L’ajuntament exigirà el permís de residència als que vulguin registrar-se

Els que no el tinguin disposaran de tres mesos per obtenir-lo i evitar ser denunciats


PERE PRATDESABA VIC.- L’Ajuntament de Vic modificarà els criteris per a l’empadronament dels immigrants que arribin a la ciutat. La mesura, que s’aplicarà de manera imminent, pretén, diu el consistori, «posar una mica d’ordre» i evitar les situacions conflictives que puguin derivar-se d’una documentació irregular. La decisió no afecta les persones que s’hagin acollit a una reagrupació familiar.

Així doncs, els estrangers que es vulguin registrar al padró hauran de demostrar que tenen tota la documentació en regla, és a dir, que disposen del pertinent permís de residència o de treball a Espanya. En cas contrari, el consistori concedirà un document «provisional» i els implicats tindran tres mesos per «normalitzar» la seva situació. Si durant aquest període no aporten els papers, l’empadronament es formalitzarà, però es comunicarà la «irregularitat» a la direcció general de la Policia Nacional, l’organisme al qual competeix obrir els expedients d’expulsió. En tot cas, l’última paraula la tindrà sempre l’Administració
central.

TRÀMIT SENZILL / Fins ara, l’empadronament a Vic, com en tot Espanya, era molt senzill: n’hi havia prou de mostrar un passaport, com passa en moltes altres poblacions catalanes. Si es donava la circumstància que hi hagués alguna incidència, es resolia amb posterioritat. Però amb el nou protocol, Vic pretén evitar que alguns casos «es puguin escapar» i causin «problemes» en el futur, segons el regidor d’Acció Social, Joan López (ERC).

CIUTAT MESTISSA / «Hem d’exigir que els que acaben d’arribar compleixin la llei. Treballem en un doble vessant: l’acollida i la legalitat», argumenta l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), per justificar la resolució.

Vic és una ciutat totalment mestissa, on conviuen més de 90 nacionalitats, amb uns índexs d’immigració molt elevats, que superen el 23%. La majoria d’estrangers van arribar en una primera onada migratòria procedent del Marroc. En els últims anys, han agafat el relleu els llatinoamericans i els subsaharians.

La modificació dels criteris de l’empadronament té per objectiu «simplificar una amalgama de qüestions jurídiques i administratives, agreujades per les complexes situacions personals d’alguns immigrants», raona López. «Fins ara, els funcionaris havien de discriminar segons el seu criteri alguns casos conflictius», afegeix.

MESURA LEGAL / El regidor insisteix que la mesura no vulnera la legalitat, ja que el dret a l’empadronament «està més que garantit». I també les prestacions que se’n deriven, com ara la targeta sanitària, les ajudes socials o l’escolarització. La norma, afegeix, s’ha consensuat amb els cossos de policia, tant de l’Estat com autonòmics.

Segons algunes dades facilitades per l’ajuntament, els canvis afectaran un petit percentatge d’estrangers. Entre el 15 de novembre i el 15 de desembre, 127 persones van passar per l’Oficina Municipal d’Acollida per empadronar-se, set de les quals van presentar irregularitats. D’aquestes, tan sols quatre (el 3 % del total) no van superar els problemes documentals.

PLATAFORMA XENÒFOBA / La diversitat d’orígens ha significat un gran impuls econòmic per a la ciutat de Vic, però no ha estat gratuïta i ha generat alguns problemes de convivència. La mostra més flagrant és l’auge de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que va obtenir quatre regidors en les últimes eleccions municipals. En aquest marc, la capital d’Osona no ha dubtat a oferir-se com a camp de proves en alguns àmbits. La ciutat va acollir l’any passat, juntament amb Reus, el primer i polèmic Espai de Benvinguda Educativa, unes aules per facilitar la inserció dels alumnes immigrants.



EL PERIODICO, 04/01/2009; PÀG 15 i 23 LA POLICIA DESCARTA PERSEGUIR ELS ‘SENSE PAPERS’ QUE DELATI VIC



Josep Anglada president de Plataforma per Catalunya: Plataforma per Catalunya obtindrà entre quatre i vuit diputats i pot arribar a ser la frontissa del parlament

El municipi irrita agents, advocats i sindicats a l’exigir la residència en el padró

Els forans tindran tres mesos des del registre per legalitzar i evitar ser denunciats

JUAN RUIZ SIERRA / MADRID | PERE PRATDESABA / VIC.-
El raonament difereix segons qui rebi la pregunta, ja siguin sindicats, advocats o associacions d’immigrants, però la resposta és idèntica. La pregunta: «¿Què li sembla la decisió de l’Ajuntament de Vic de delatar els estrangers que s’empadronin si en tres mesos no presenten un permís de residència?» La resposta: «Una barbaritat». Més enllà del judici, que es va sentir ahir com si fos un cor, sembla clar que la Policia Nacional, el cos encarregat d’obrir els expedients d’expulsió d’immigrants, no es planteja perseguir els estrangers que denunciï el consistori de Vic.

«Resulta atípic –apunten fonts de la Direcció Superior de la Policia Nacional a Catalunya–. Nosaltres, fins ara, només perseguim els immigrants irregulars en circums¬tàncies concretes. Bé quan hi ha un cas d’inseguretat ciutadana, lligat a una zona, i llavors acostumem a articular un operatiu conjunt amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local; o bé quan s’està duent a terme un delicte, com l’explotació de treballadors forans per part d’una empresa, per exemple. Difícilment anirem pis per pis perquè l’Ajuntament de Vic ens passi una llista d’immigrants sense papers». Però la mateixa font afegeix que, si la policia rep una notificació municipal, ha de complir amb la llei d’estrangeria i citar l’estranger. «Però seria un fet gens comú –insisteix–. La prioritat és la immigració irregular multireincident», insisteix la font consultada.

EL CANVI / El que començarà a aplicar d’una manera imminent Vic, un municipi governat per CiU, ERC i PSC en el qual més del 23% de la població és immigrant, suposa un canvi dràstic respecte al que s’aplicava fins ara allà i que, de fet, es continua aplicant a la resta de localitats d’Espanya. Per empadronar-se, una inscripció que atorga el dret a la targeta sanitària, als serveis socials i a l’escolarització, n’hi ha prou amb el passaport o una altra prova d’identitat. Aquest acte no té cap relació amb la situació legal de l’immigrant. Però a partir d’ara Vic delatarà a la Policia Nacional tots els estrangers que estiguin en situació irregular (exceptuant els que s’hagin acollit a una reagrupació familiar) si en el termini de tres mesos des que s’empadronin amb el passaport no obtenen el permís de residència. Els afectats, en tot cas, seguiran inscrits en el padró, per aquest motiu el regidor d’Acció Social de Vic, el republicà Joan López, insisteixi que el dret continua «garantit».

DRETS FONAMENTALS / «No és del tot així», sosté Olga Hernández de Paz, presidenta de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria (ACPE). «El que fa l’Ajuntament de Vic, a més de suposar un acte discriminatori, és vulnerar drets fonamentals com el dret a la sanitat. Busca un efecte sortida de l’immigrant irregular, que ara s’empadronarà en un altre lloc». El secretari d’Immigració de CCOO a Catalunya, Gassán Saliba, arriba a la mateixa conclusió.

Els més severs en les seves crítiques són els col•lectius d’immigrants. Un parell d’exemples. Mohamed Alami, de l’Associació d’Amics del Poble Marroquí: «Les coses no poden fer-se així. ¿Què passarà amb aquests immigrants? ¿Els seus fills no podran escolaritzar-se? ¿Ho saben els principals dirigents de les formacions que governen a Vic?». Yaved Ilyas, president de l’Associació de Treballadors Paquistanesos: «El que busquen és fer fora els immigrants sense papers. No volen que visquin a Vic. Farem una protesta davant de l’ajuntament».

APLAUDIMENT XENÒFOB / Més enllà del govern municipal, la mesura només és celebrada per la Plataforma per Catalunya (PxC), la formació que, amb un discurs xenòfob basat en el control ferri de la immigració, es va estendre des de Vic per Catalunya durant les últimes eleccions muncipals i ara disposa de 16 regidors en nou poblacions. El seu president, que lidera l’oposició a Vic, on té quatre regidors, assenyala: «Ho veiem bé. Fa anys que denunciem la situació. Un immigrant il•legal ha de ser perseguit i expulsat. Els il•legals no tenen dret a cap tipus d’assistència mèdica, social o escolar». L’ordenament jurídic, no obstant, diu el contrari.



EL PERIODICO, 05/01/2009; PÀG 27 LA GENERALITAT CRITICA LA POLÍTICA DE DELACIÓ D’IMMIGRANTS DE VIC

Josep Anglada: "A l’immigrant il•legal s’ha de perseguir i expulsar.

El Govern advoca per una regulació del padró idèntica a tot Catalunya

Algunes entitats apunten a un pla de CiU, ERC i PSC per frenar l’auge de PxC

Anglada: “les persones il•legals no tenen dret a assistència mèdica, social o escolar. Un immigrant il•legal ha ser perseguit i expulsat”

JUAN RUIZ SIERRA / MADRID| PERE PRATDESABA /VIC.-
La política de delació d’immigrants sense papers que s’hagin empadronat a Vic, recentment aprovada per l’ajuntament de la capital d’Osona i tan criticada els últims dies per policies, advocats, sindicats i associacions d’immigrants, tampoc ha estat ben acollida per la Generalitat. Fonts de la Conselleria d’Acció Social van preferir no qualificar ahir la controvertida mesura, però van retreure al consistori que hagi optat per aquesta modificació de forma «unilateral». El Govern, van continuar les mateixes fonts, «respecta» les decisions que puguin prendre els municipis dintre de les seves competències, però considera que aquest tipus de canvis, en cas que es facin, s’han de portar a terme a tot Catalunya.

De fet, el 26 d’octubre passat es va reunir la Taula de Ciutadania i Inmigració, en què van participar les dues associacions de municipis catalans i es van reglar uns criteris comuns d’empadronament. Ara Vic, a l’establir que tots els immigrants en situació irregular que s’hagin empadronat seran delatats davant la Policia Nacional si en tres mesos no obtenen el seu permís de residència, s’ha despenjat del que es va pactar llavors.

EL MALESTAR / La decisió ha causat sorpresa i indignació tant entre els col•lectius que treballen amb la immigració com entre els grups de l’oposició (al marge del partit xenòfob Plataforma per Catalunya), que no han dubtat a qualificar la resolució d’electoralista.

Per la seva part, l’equip de govern, format per CiU, ERC i PSC, es manté unit i nega qualsevol intenció política. Segons el tripartit municipal, es tracta tan sols de «posar una mica d’ordre» per tallar de soca-rel les possibles situacions conflictives que es poguessin presentar en el futur. A més a més, segons l’argumentació del consistori, se simplifiquen els tràmits i s’eximeix de qualsevol responsabilitat el funcionari de torn, que fins ara s’havia de basar en el seu criteri per resoldre alguns casos complexos.

LA INTEGRACIÓ / «Tenim una gran responsabilitat amb la integració dels immigrants –va apuntar ahir Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), l’alcalde de Vic, una població en què el percentatge d’estrangers supera el 23%–. Volem fer les coses ben fetes».

La seva explicació no convenç ni les associacions ni els partits que no estan en el govern local. Fonts dels dos sectors apunten que les verdaderes causes de la decisió tenen el seu fonament en les pròximes eleccions municipals i la necessitat de tallar l’auge de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que amb quatre regidors encapçala l’oposició. En els comicis passats, els tres grups que formen el govern van perdre vots. La majoria es van dirigir cap a PxC. Una manera de recuperar aquest espai perdut seria acostar-se al discurs de la Plataforma, basat únicament i exclusivament en el control de la immigració.

«Si l’alcalde fos Josep Anglada [president de PxC] ho entendria, però no en un govern que es fa dir progressista. Deu ser que es volen mostrar més durs, ara que vénen eleccions», apunta Jamel el Meziani, president del Centre Cultural Islàmic de Vic. En una línia semblant s’expressa Xavier Torna-foch, portaveu d’ICV-EUiA al consistori: «Són actuacions pròpies de PxC. A l’extrema dreta se la derrota sent més intel•ligent que ella, no utilitzant el seu discurs».

PETICIÓ DE RETIRADA / Els ecosocialistes qualifiquen la normativa d’«impròpia d’un ajuntament democràtic», ja que «criminalitza» els immigrants i els retalla alguns dels seus drets fonamentals. ICV ha demanat la retirada immediata de la proposta i, en cas contrari, que ERC i PSC, les forces d’esquerra, abandonin l’equip de govern.



OSONA.COM, 05/01/2009; CONTROVÈRSIA PELS NOUS CRITERIS D’EMPADRONAMENT DELS IMMIGRANTS A VIC

Algunes entitats qualifiquen la mesura d’”ineficaç” i “sense sentit”. ICV reclama la retirada de la normativa.

Redacció.-
Fa uns dies, l'Ajuntament de Vic va anunciar que modificaria els criteris que utilitzava per l'empadronament dels nouvinguts. A partir d’ara, els estrangers que es vulguin empadronar a la ciutat hauran de “garantir” que tenen la documentació en regla. En cas contrari tindran un període de tres mesos per “normalitzar” la seva situació. Si en aquests tres mesos no s'aporta la documentació, l'empadronament es formalitzarà igual però es comunicarà la "irregularitat" a la direcció general de la Policia que procedirà a obrir un expedient informatiu d'expulsió. Serà per tant l'Estat espanyol qui tingui l'última paraula.

La decisió ha causat sorpresa entre alguns dels col•lectius que treballen amb la immigració a la ciutat. A més, dos dels grups de l’oposició, PxC i ICV-EUiA no han dubtat a qualificar la resolució d’electoralista.

Per la seva part, l’equip de govern, format per CiU, ERC i PSC, es manté unit i nega qualsevol intenció política. Segons el tripartit municipal, es tracta tan sols de «posar una mica d’ordre» per tallar de soca-rel les possibles situacions conflictives que es poguessin presentar en el futur. A més a més, segons l’argumentació del consistori, se simplifiquen els tràmits i s’eximeix de qualsevol responsabilitat el funcionari de torn, que fins ara s’havia de basar en el seu criteri per resoldre alguns casos complexos.

“Tenim una gran responsabilitat amb la integració dels immigrants”, diu Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), alcalde de Vic. “Volem fer les coses ben fetes”.

La resposta per part d’ICV-EUiA no s’ha fet esperar. “Són actuacions pròpies de PxC. A l’extrema dreta se la derrota sent més intel•ligent que ella, no utilitzant el mateix discurs”, diuen els ecosocialistes en una nota de premsa molt crítica.

ICV-EUiA qualifica la normativa d’"impròpia d’un ajuntament democràtic", ja que "criminalitza" els immigrants i els retalla alguns dels seus drets fonamentals. Xavier Tornafoch, regidor ecosocialista, ha demanat la retirada immediata de la proposta i, en cas contrari, que ERC i PSC, les forces d’esquerra, abandonin l’equip de govern.

Per altra banda, alguns membres d’entitats locals consideren que la mesura “no té sentit” i és “contraproducent i ineficaç”. Segons Antoni Iborra, advocat de Veus Diverses, “l’empadronament no serà fluid i dificultarà l’accés dels nouvinguts als serveis bàsics". Cesc Poch, secretari d’UGT d’Osona i editor de la Revista Mà, opina que l’únic que s’aconseguirà és que els estrangers s’empadronin a un altre municipi, amb les dades del domicili d’algun amic.

Algunes entitats que aglutinen col•lectius específics d’immigrants, com l’Associació d’Equatorians de Vic o Amic Amazigh, minimitzen els efectes de la nova normativa, ja que afirmen que són molt pocs els que s’atreveixen a venir sense papers. Amb la crisi econòmica, molts estrangers opten per tornar als seus països per trobar sort en algun país del nort d’Europa, amb més oferta laboral.

VALORACIONS DE LA NOVA NORMATIVA

Carlos Ordóñez, president de l’Asociación de Ecuatorianos de Catalunya y la comarca de Osona (AECCO).

“La mesura no afectarà cap equatorià. En aquests moments i des del 2004, quan es van tancar les fronteres a Europa i Espanya, ja no venen sense papers. A més, el govern equatorià també va extremar les condicions per sortir del país. Avui, no val la pena arriscar-se a venir sense papers. Si abans era complicat trobar treball, imagina’t ara, amb la crisi. Al contrari, els equatorians ens hem plantejat tornar al nostre país. Precisament, aquesta setmana, set equatorians que viuen a Vic tornen al seu país”.

Pare Lluís Rocaespana, frare franciscà de la parròquia del Remei.

“L’Ajuntament de Vic no pot anar per lliure. Penso que hi hauria d’haver un consens més general i, en cas d’aprovar-se, la normativa s’hauria d’aplicar al conjunt del país. Abans, però, hi hauria d’haver un debat obert i explicar-se amb claredat als col•lectius d’immigrants. Si no ho fem així, podem crear una confusió innecessària”.

Josep Anglada, president de PxC

“Ho veiem bé. PxC porta anys denunciant la situació. Sempre hem dit que les persones il•legals no tenen dret a cap tipus d’assistència mèdica, social o escolar. Un immigrant il•legal s’ha de perseguir i expulsar”.

“El que està per veure és si l’Ajuntament aplicarà la normativa. Penso que només és una mesura electoralista, de cara als propers comicis municipals i autonòmics. Per sortir a la foto”.


Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic

“Tenim una gran responsabilitat per integrar la immigració. Hem de fer les coses ben fetes”.

Mohamadi Bowzziane, president d’Amic Amazigh

“Trobo la decisió molt negativa. Tot i això, no crec que afecti molts immigrants. Molts africans sense papers no troben treball i opten per tornar als seus països o pujar a Europa, on hi ha més possibilitats laborals”.

Cesc Poch, editor de la revista Mà i secretari de la UGT d’Osona

“La mesura és totalment ineficient i contraproduent. No té cap sentit i l’únic que aconseguirem és que la gent no s’empadroni a Vic, sinó que s’empadroni a un altre municipi, amb les dades del domicili d’algun amic”.

“L’empadronament i el permís de residència i treball són dues coses que van separades”.

“Cal partir, està clar, que els serveis de sanitat o escolarització s’han de donar a totes les persones que resideixen al país, tinguin o no papers”.

Josep Salom, vicepresident de CDC d’Osona

“Si ho han consensuat tres partits serà que no és tan dolent. No només no és dolent sinó que és bo, ja que l’empadronament és un acte molt important i cal un mínim de garanties. Per exemple, si 15 persones s’empadronen en un pis, llavors els problemes... per a qui són? Per als veïns, la convivència... No pot ser”.

Antoni Iborra, advocat i membre de Veus Diverses

“És lamentable que una decisió d’aquest tipus no s’hagi consensuat amb les entitats que treballen amb immigrants”.

“La normativa es contraproduent. L’amenaça sobre els immigrants provocarà que l’empadronament no sigui fluid i dificultarà el coneixement de les persones que viuen a la ciutat i l’accés dels nouvinguts als serveis bàsics”.

“A més, la decisió presenta seriosos dubtes sobre la seva legalitat. Les dades del padró només poden utilitzar-se estrictament per allò que s’ha creat el padró”.

Jamel El Meziani, president del Centre Cultural Islàmic de Vic

“És curiós. No entenc perquè l’Ajuntament es fica en assumptes que no són de la seva incumbència. Si l’alcalde fos Josep Anglada, ho entendria, però no en aquest govern de tall progressista. Potser perquè venen les eleccions i volen mostrar-se més durs”.



EL PERIÓDICO, 06/01/2010; PÀG.4 VIC SACSEJA L'OLLA DE LA IMMIGRACIÓ

| EDITORIAL |

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.


La decisió de l’Ajuntament de Vic d’exigir el permís de residència per poder empadronar-s’hi ha estat presentada pels seus mentors com un intent de "posar ordre" en la immigració, simplificar els tràmits i eximir els funcionaris de prendre decisions cas per cas, i, finalment, com un exercici de responsabilitat per facilitar la integració dels immigrants.

Aquestes bones intencions, no obstant, no compaginen gaire amb els perjudicis que la mesura pot ocasionar a les persones concretes que, en teoria, es vol protegir. El principal, la pèrdua per part dels no admesos de drets bàsics i fonamentals com l’accés a la sanitat i a l’escolarització, que a ningú se li poden negar. Fins ara, per exercir-los únicament calia estar empadronat i per complir amb això n’hi havia prou, com passa a la resta de municipis espanyols, de presentar un document d’identitat.

La decisió unilateral de l’Ajuntament de Vic de canviar els criteris viola un acord del mes d’octubre passat de les dues associacions de municipis catalans i, a més a més, peca d’ineficàcia per diverses raons. En primer lloc, perquè la policia, a la qual es pretén delatar l’immigrant que no té papers, ja ha manifestat que no perseguirà els denunciats per aquest únic motiu i, en segon, perquè, com han posat en relleu alguns partits i sindicats, solament s’aconseguirà que els immigrants s’empadronin en un altre municipi pròxim.

Vic té un 23% de població estrangera, una dada que ha abonat l’expansió del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC), que en les últimes eleccions va passar d’un regidor a quatre, els mateixos que el PSC, i que va empatar en el segon lloc, després dels vuit regidors de CiU. L’alcalde, de CiU, governa amb el PSC i amb ERC (dos regidors).

Donats aquests antecedents, molts interpreten la mesura com una manera de frenar el creixement de PxC en les municipals de l’any que ve. Però ¿per detenir la xenofòbia és necessari aproximar-se a les seves idees i els seus mètodes? ¿Poden, partits de govern com CiU, el PSC o ERC, subscriure afirmacions del líder de PxC, Josep Anglada, com aquella on deia que "les persones il·legals (sic) no tenen dret a assistència mèdica, social o escolar"? Els dirigents nacionals d’aquests partits haurien d’aclarir aquesta situació, perquè una cosa és controlar la immigració i una altra de ben diferent restringir els drets de les persones.



EL PERIODICO, 06/01/2010; PÀG. 5 EL PADRÓ DE VIC I LA IMMIGRACIÓ, LA POLÈMICA MESURA DE L’AJUNTAMENT DE LA CAPITAL D’OSONA

Josep Maria Vila d’Abadal ha donat la raó a Anglada

|OPINIÓ|

XAVIER RIUS SANT/PERIODISTA. AUTOR D’EL LIBRO DE LA INMIGRACIÓN EN ESPAÑA.


La decisió de l’Ajuntament de Vic d’exigir als estrangers que pretenguin empadronar-se que tinguin permís de residència vulnera tant la llei d’estrangeria com la llei 4/1996 de bases de règim local. També contradiu els criteris fixats pel Consell d’Empadronament de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), responsable del padró municipal a tot Espanya.

L’expedició del certificat d’empadronament no és una credencial d’admissió que els ajuntaments puguin concedir o no d’acord amb els seus interessos socials, sinó un acte administratiu que cada ajuntament ha de fer de les persones que hi resideixen. Si mirem el que diu la pàgina web de l’INE, veiem que «qualsevol persona que resideixi a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on resideixi». En cap moment qüestiona la seva situació jurídica. I pel que fa als documents que cal acreditar, exigeix el DNI «o, tractant-se d’estrangers, el document que el substitueixi». En la totalitat de municipis espanyols s’ha considerat vàlid el passaport.

Quan es va aprovar l’any 2000 la llei d’estrangeria es va fixar un procediment de regularització per arrelament que exigia com a primer requisit acreditar uns anys de permanència a Espanya. El còmput d’aquest període comença el dia que els immigrants van a empadronar-se. Per això, negar la inscripció al padró significa negar-los la possibilitat d’acollir-se al procediment que la llei preveu per regularitzar-los. A més a més, si no s’empadronen no es podran acollir no solament a la cobertura sanitària, sinó tampoc a l’educació, dret del qual, com va dictaminar el Tribunal Constitucional, en la seva sentència 236 del 2007, no es pot privar els irregulars.

El legislador podria haver perfilat les condicions de l’empadronament, bé en la llei d’estrangeria, bé en la llei de bases de règim local, però no ho ha fet, i hi ha llacunes sobre què és una vivenda. A Catalunya, el Síndic de Greuges va lamentar el 2008 la disparitat de criteris que tenien els ajuntaments en qüestions com l’exigència de cèdula d’habitabilitat —de la qual estan mancats molts baixos i habitatges rurals— i els metres quadrats. Recentment, l’Ajuntament de Reus ha endurit els requisits, cosa que ha motivat un moviment de rebuig, atès que no solament no ha solucionat el problema dels pisos pastera —que ningú qüestiona que han de ser eradicats—, sinó que ha generat una infinitat de traves a ciutadans espanyols que no han pogut acreditar les exigències, i que veuen perillar l’accés a la sanitat o l’escolarització. Però la disparitat de criteris que genera aquest buit està en les condicions de la vivenda, en cap cas en la situació jurídica de les persones. A Badalona ha estat gràcies a la mediació de l’ajuntament i les associacions, combinada amb sancions per qüestions com el soroll, com s’han eliminat la majoria de pisos pastera.

Però si ja és d’una manifesta il•legalitat aquesta decisió de l’Ajuntament de Vic de no empadronar els ciutadans que estan en situació irregular, també ho és la mesura política que l’acompanya: la decisió de passar a la policia, a iniciativa pròpia, les dades dels irregulars que resideixin a la ciutat o d’aquells que sol•licitin empadronar-se i no tinguin el permís pertinent.
Certament, la llei d’estrangeria i la llei de bases de règim local estableixen que la policia podrà accedir a les dades del padró municipal. Però, com va recalcar l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en l’informe 39/2009, els ajuntaments cediran als cossos policials les dades relatives «al domicili dels afectats com a conseqüència d’una activitat investigadora» d’activitats delictives o contràries a la seguretat pública a petició de la policia, no a iniciativa dels ajuntaments.

L’Ajuntament de Vic, governat per CiU, PSC i ERC, desitja manifestar així que fa alguna cosa per frenar l’impacte de la immigració, i alhora pretén fer callar el discurs xenòfob de Plataforma per Catalunya, on el seu líder, Josep Anglada, no va dubtar a l’hora d’afirmar en l’últim congrés del partit que la majoria d’immigrants –amb papers o sense— són una xusma. Però els que comparteixen aquest discurs ignoren que sense aquests immigrants tota la producció agrícola i ramadera, les residències d’avis o la major part del servei domèstic s’ensorrarien. Van arribar a Osona perquè l’economia i les famílies necessitaven aquesta mà d’obra. Que vinguessin amb papers o sense és una cosa que depenia de la legislació. La majoria van arribar sense papers i després es van regularitzar.

Amb aquestes mesures, que l’ajuntament sap que jurídicament té perdudes, el que haurà aconseguit el seu alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, és dir: nosaltres no els hem volgut empadronar, però Madrid no ens ho ha permès; nosaltres hem demanat a la policia que els expulsi, però la policia no ha volgut. Ha donat la raó a Anglada i després culparà la llei de no poder expulsar-los. Això no és altra cosa que llançar pilotes fora i donar la raó als xenòfobs, i així no se solucionen els problemes de convivència.

Enviar noticia por correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir esta noticia
Darme de alta Darme de baja

Blogs

PxC a Youtube