Català - Castellà
explica'ns
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Notícies municipals

Vic, 24/05/2012,  Fa un any que PxC va irrompre amb força a molts ajuntaments d’arreu del país, i en concret a la comarca d’osona

Vic, 24/05/2012, Fa un any que PxC va irrompre amb força a molts ajuntaments d’arreu del país, i en concret a la comarca d’osona

24/05/2012 - Vic

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha definit els resultats municipals d’ara fa un any com “una gesta històrica per a Catalunya”.

Vic | Redacció.-  Aquest dimarts ha fet un any exacte de les eleccions municipals. A Osona i el Ripollès hi va haver dotze ajuntaments que no van obtenir majoria absoluta. Els governs conserven el color. Un any després de les eleccions els dotze ajuntaments sense majoria absoluta han superat crisis internes sense canvis d’alcaldia.

Els resultats electorals de les eleccions municipals de 2011 van confirmar que PxC segueix creixent des de la base municipal.

Anglada ha definit els resultats com “una gesta històrica per a Catalunya, no només pel resultat, sinó per haver aconseguit trencar les barreres del buit mediàtic i de la por. L'autèntica revolució, l'autèntic inici de la nova democràcia que demanda la societat és la irrupció de Plataforma per Catalunya en 40 ajuntaments i 67 regidors. La democràcia real ha començat ja i PxC és la protagonista d'aquesta pel·lícula que tot just acabem de començar”.

A la Comarcad’Osona PxC, va irrompre amb força: A Vic va obtenir 5 regidors, Manlleu 3, Torelló 3, Taradell 1 i Roda de Ter 1. Al Ripollès va obtenir 1 regidor a Ripoll. La suma dels resultats a Osona també va fer que PxC obtingues dos representants al Consell Comarcal.

PxC

Vic, 24 de maig de 2012    

 

Enviar notícia per correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir aquesta notícia
Notícies relacionades en altres mitjans de comunicació

EL9NOU, 21/05/2012; PÀG. 4 i 5 Els governs conserven el color

 

Aquest dimarts fa un any exacte de les eleccions municipals. A Osona i el Ripollès hi va haver dotze ajuntaments que no van obtenir majoria absoluta. Això els va obligar a obrir negociacions per arribar a pactes que permetessin configurar majories de govern estables. Dotze mesos després, molts ajuntaments sense majoria, ja siguin governats amb pactes o en minoria, han viscut tensions, però cap ha derivat en un canvi a l’alcaldia.

Un any després de les eleccions els dotze ajuntaments sense majoria absoluta han superat crisis internes sense canvis d’alcaldia

Vic.- J.C.- Aquest dimarts fa un any exacte de les darreres eleccions municipals. Les urnes van negar la majoria absoluta a dotze municipis d’Osona i el Ripollès que, durant els últims dotze mesos, han sobreviscut amb solucions diverses: alguns han decidit buscar pactes estables que els permetin arribar a les eleccions del 2015, d’altres governar en minoria i, tot i les crisis de govern, cap alcaldia ha quedat compromesa. EL 9 NOU n’ha fet una anàlisi cas per cas.

PxC, soci inesperat en molts plens de Vic del govern de CiU i ERC

Josep Anglada ha canviat radicalment la seva estratègia d’oposició de l’anterior mandat i, sense necessitat de pactar, s’ha convertit en un soci ‘de facto’ del govern

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal (CiU), poc es podia esperar després de les eleccions d’ara fa un any, quan l’increment de vots i d’un regidor de la PxC li va fer replantejar fins i tot la seva continuïtat al capdavant del consistori, que es podria acabar refiant dels vots del partit de Josep Anglada en la majoria de votacions importants. Sense ni tan sols necessitat de pactar-hi ni de delegar-li cap responsabilitat, només obrint-li les portes del seu despatx de tant en tant, i rebaixant també el to de crítica cap a PxC, el partit d’Anglada s’ha convertit pràcticament en el tercer soci de facto del govern de CiU i ERC, que amb 10 regidors de 21 no té la majoria suficient.

La primera pista de per on podien anar les coses va ser en el ple d’octubre, quan la PxC va votar a favor de les ordenances fiscals a canvi d’iniciar el procés de revisió a la baixa del cadastre. Una condició que també havia posat en la seva negociació el PSC, que aleshores encara pensava que podia ser el soci preferent d’un govern del qual havien marxat després dels mals resultats del 22-M. On sí que va ser decisiu el vot del PSC va ser en el ple dels pressupostos, quan el grup que després de la marxa de Josep Burgaya ara lidera Jacint Raurell va aconseguir una rebaixa del 15% dels sous dels regidors per destinar-los a fins socials. Entremig, hi havia també la negociació de la venda de Casa Comella, el tema que més tinta ha fet gastar en aquest primer any un equip de govern de l’Ajuntament de Vic que, amb algun comptadíssimes excepció, s’ha mostrat molt menys actiu que en els mandats anteriors. La dedicació que ha hagut de dispensar l’alcalde a afers d’àmbit nacional tampoc ha ajudat a donar una imatge de dinamisme i empenta a l’actual govern. La incògnita ara passa per saber si l’estratègia d’Anglada passa per donar aquesta imatge de moderació, si més no als plens, fins a final del mandat o si és conjuntural.

ERC i ICV de Manlleu sobreviuen a l’aliança dels tres grups de l’oposició

L’aprovació del pressupost va dinamitar l’entesa que CiU, PxC i PSC havien exhibit en la moció sobre el trànsit a la plaça i en la negativa a construir la biblioteca

Manlleu.- A.D. L’equip de govern de Manlleu, format per ERC i ICV, ha resistit durant aquest primer any de mandat a l’embat d’una oposició que va aconseguir guanyar la moció per deixar passar cotxes per la plaça Fra Bernadí i va evitar la construcció de la nova biblioteca. La coincidència dels tres grups

de l’oposició, CiU, PxC i PSC, augurava un mandat complicat per un equip de

govern incapaç de teixir complicitats.

L’aprovació del pressupost, però, va marcar un punt d’inflexió. El que amenaçava de ser una nova rebolcada al govern es va acabar convertint en la divisió de l’oposició: ERC i ICV van aconseguir dinamitar la coincidència dels tres grups. Des d’aleshores ençà, l’equip de govern ha tingut una major tranquil·litat. Fins i tot, en moments complexos com la finalització de les obres de la plaça Fra Bernadí després que l’empresa adjudicatària presentés concurs de creditors. A l’últim ple, la mateixa setmana que es feia la inauguració de la plaça, ningú es va interessar per si les obres acabaran costant més diners a les arques de l’Ajuntament. Al contrari, tots es van felicitar que s’haguessin pogut culminar els treballs. Aquesta actitud és reveladora del nou clima polític que es vi a Manlleu amanit, fins i tot, per la picada d’ullet de la regidora de CiU, Mercè Puntí, que en una entrevista a EL 9 TV va apostar, tot i remarcar que ho feia a títol personal, perquè la federació nacionalista s’incorporés al govern. En aquests moments, sembla més difícil que probable. Fa la sensació que ERC i ICV han superat la tempesta que amenaçava de fer naufragar l’equip de govern i, ara, es veuen amb força per remar en solitari fins al port del 2015.

Roda.-  ERC de Roda, que va ser la força més votada tot i empatar a regidors amb IPRPSC, ha governat en solitari durant aquest primer any.

Aquesta situació ha obligat l’equip de govern liderat per l’alcalde, Jordi Serra, a buscar suports per tirar endavant les votacions. I en alguna, com l’aprovació del pressupost, no va ser fàcil. La mostra és que ERC, que va elevar al ple un pressupost sense haver-lo consensuat, va perdre la votació i es va veure obligat a tornar-lo a negociar amb IPR-PSC i CiU, els dos principals grups d’una oposició on també hi ha un regidor de la PxC. Finalment, el pressupost es va aprovar mesos després sense vots en contra: els tres grups es van abstenir prèvies concessions. Tot i aquesta situació d’aparent debilitat,

ERC tampoc veu amenaçada l’alcaldia per la poca sintonia que demostren CiU i IPRPSC.

Taradell.-  Les eleccions d’ara fa un any van servir a Taradell per trencar el bipartidisme. L’última i única legislatura amb més de dues formacions polítiques al consistori va ser la de 1987 a 1991, quan hi havia tres partits (CiU, ERC i Independents pel PMO). Des de llavors, només CiU i ERC havien obtingut representació a l’Ajuntament. CiU va treure sis regidors, ERC quatre i també van treure representació SI, que per primera vegada es presentava al municipi, amb dos regidors, i PxC, amb un.

També va servir per trencar la majoria absoluta que havia obtingut CiU en les darreres legislatures, primer amb Josep Munmany i després amb Lluís Verdaguer. No hi va haver pacte i CiU va decidir governar en minoria absoluta. Un fet que l’ha portat, en alguns casos, a necessitar els vots d’altres partits per tirar endavant projectes puntuals. Un dels que va portar més cua va ser el vot de PxC per tirar endavant una nova fase de la piscina coberta, encara que CiU també n’hagués tingut prou fent valer el vot de qualitat de l’alcalde.

Torelló.-  Des del mateix moment de la constitució de l’Ajuntament, l’11 de juny de 2001, es veia a venir que els sis regidors de CiU no podrien mantenir un govern en minoria en un consistori de 17. Tot semblava indicar que es podia

reeditar el pacte amb el PSC de l’anterior mandat, però amb la majoria interna girada i l’alcaldia per CiU. De fet, aquesta era la idea fins just abans del ple d’investidura.

Fracassat el pacte, es va obrir un nou període en què ERCJpT va passar a ser la prioritat. Nou mesos d’acostament, amb dos punts d’inflexió com van ser el ple de les ordenances i el de pressupostos van cristal·litzar, finalment, amb l’anunci del pacte de govern, a començament de març. CiU i ERC-JpT sumen des de llavors majoria absoluta de 9 regidors, en un mandat que a Torelló es va estrenar amb l’entrada per primer cop de la PxC al consistori.

 

Donar-me d'alta Donar-me de baixa
PxC a Youtube