Català - Castellà
explica'ns
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Notícies municipals

EL 9 NOU, 15/01/2010; PÀG 30 TRES GRANOTES A L’AJUNTAMENT DE VIC

EL 9 NOU, 15/01/2010; PÀG 30 TRES GRANOTES A L’AJUNTAMENT DE VIC

16/01/2010 - Vic

|ARTICLE D'OPINIÓ|

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l'Ajuntament de Vic


És conegut que Plataforma per Catalunya (PxC) ha fet sempre bandera del control de la immigració. Ja fa anys que venim protestant contra “els papers per a tothom” que defensaven els socialistes i les esquerres en general i contra les ajudes i subvencions públiques per a tots els immigrants. La majoria de les esquerres segueix defensant-ho avui. El ministre Corbacho, sense anar més lluny. El ministre de l’atur de quatre milions d’espanyols. Ja fa anys que venim protestant contra aquestes bajanades que només han han vingut de fora i per negar-los als ciutadans del¡ país que pateixen necessitats i situació de pobresa. Primer els de casa, així de clar.

En el ple municipal de Vic del mes d’octubre, quan l’Ajuntament va aprovar els impostos municipals amb el vot en contra de PxC, vaig manifestar la nostra oposició perquè l’Ajuntament continua donant diners a les famílies magrebines que ni paguen impostos ni deixen que les seves dones treballin ni volen treballar i que només s’empadronen per cobrar diners. Elles i els seus familiars que realment viuen al Marroc.

En el ple de desembre, quan es va aprovar el pressupost amb el vot en contra de PxC, vaig insistir en la mateixa idea i vaig exigir a CiU, al PSC i a ERC que reforcessin les ajudes a la gent empobrida del país, als qui no tenen feina, als qui els costa d’arribar a finals de mes, als qui no poden pagar la hipoteca del seu pis, a la gent gran amb pensions petites, a les vídues, al jovent. Va ser inútil perquè no escolten les raons ni les queixes dels ciutadans.

Ara, l’equip de govern anuncia que es decideix per complir la llei i que exigirà als immigrants que es vulguin empadronar a Vic que compleixin els requisits que la llei obliga. Visat o permís de treball. Només faltaria. Ja era hora. Però aquesta decisió arriba tard i demostra que fins ara ni els immigrants ni l’Ajuntament no complien les lleis i que malgastaven els diners públics, els diners dels ciutadans, per a la gent de fora il•legal. Demostra que PxC tenia i té raó.

Significa això que s’hauran acabat les ajudes a les dones magrebines i que hauran d’anar a treballar? No. Significa això que ara l’Ajuntament finalment donarà més ajuts a la gent del país que pateix necessitats? No. No canvia res. Tots els immigrants que ja estan empadronats seguiran mal empadronats, tots els seus familiars podran venir a viure a Vic sense cap requisit. Tots els immigrants i els seus familiars que vinguin continuaran percebent les ajudes municipals que demanin en perjudici dels joves vigatans, de les vídues, dels jubilats, dels malalts, de la gent necessitada de Vic.

Però aquesta decisió significa que les idees amb sentit comú de PxC comencen a triomfar també dins l’equip de govern, que la insistència del nostre grup que defensa el que diuen i pensen els ciutadans ja ha fet forat en el mur dels tres partits que tan malament administren els recursos municipals. Significa que PxC està avançant.

La decisió de CiU, PSC i ERC és la història de les tres granotes, d’aquelles granotes que es troben còmodes banyant-se dins una olla plena d’aigua, que s’hi troben més bé quan aquella aigua es va escalfant i es torna tèbia, però que no s’adonen que acabarà per bullir i que si no volen acabar malament han d’escapar- se de l’olla abans que sigui tard. Les granotes de l’equip de CiU, PSC i ERC comencen a sentir que l’aigua ha pujat de grau i que o surten de l’olla o hi moriran escaldufades.

L’olla de càrrecs i sous on es banyen és molt llaminera, però no tenen alternativa: o actuen com volen els ciutadans i prenen decisions a fons i ràpides, i no decisions insignificants i tardanes, o acabaran escaldades, perquè l’olla ja ha arrencat el bull.



IDENTITAT CATALANA, NÚM. DESEMBRE 2009; PORTADA i PÀG. 2 POLÍTICS, MITJANS I CORRUPCIÓ A L’OASI CATALÀ

|ARTICLE D’OPINIÓ|

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic


Des de fa molt de temps s’ha considerat entre els medis i polítics catalans, sobretot, que Catalunya es una mena d’oasi, un espai de calma, a on el seny s’ha imposat sobre el caràcter esquerp i el joc brut imperant a la resta d’Espanya. Tot això no es més que un fals mite creat pels interessats en aparentar aquesta artificiosa calma política i social. Els partits polítics establerts al Parlament des de la tornada de la democràcia i els grans medis de comunicació catalans han establert un pacte de silenci sobre certs temes “complicats”. Aquesta complicitat entre partits i medis s’està fent més evident cada dia que passa, actualment resulta més complicat enganyar als ciutadans de Catalunya, que ja porten molt de temps enganyats en aquests últims 30 anys.

Retrocedint en el temps moles recordem el Cas Banca Catalana, més recentment tenim els casos de l’esfondrament del barri del Carmel i el famós 3% de l’ex- president Maragall, en el que l’actitud de la premsa catalana va ser ingènua i la dels partits del Parlament cínica. I recentment dos grans casos de corrupció que han sacsejat Catalunya: el protagonitzat per Fèlix Millet i el cas Pretòria en el que s’han vist implicats polítics del PSC i CiU, alguns d’ells protagonistes amb Jordi Pujol en els seus anys de mandat.

Novament la postura dels principals medis de comunicació catalans es vergonyosa, el pacte de silenci torna a funcionar i ho embolcalla tot. En nom del seny català, en nom de l’oasi, fent país segons ells, polítics i premsa es tapen les vergonyes de la corrupció a Catalunya.

Es per tot això que es fa cada vegada més evident la necessitat d’una ruptura política. Els partits de l’oposició, tant de tripartit com de l’oposició com la premsa, es dediquen a marejar als ciutadans donant voltes al tema de l’Estatut de Catalunya, sense afrontar de cara els problemes reals dels ciutadans. Tal com reflecteix l’abstenció, cada vegada més gent comença a estar farta d’aquesta casta política. Això nosaltres ho vam veure clar i per això vam crear PxC. La Plataforma per Catalunya representa la ruptura d’aquest fals oasi, nosaltres diem les coses tal com son, de cara i sense embuts, sense concessions al políticament correcte. PxC està recollint cada dia més adhesions, gent apolítica, gent que ha format part d’altres partits i gent que pensa com nosaltres que aquest país
necessita un gir dràstic.



IDENTIDAD CATALANA, 24/01/2010 A 25/02/2010; PORTADA I PÀG. 2 LA CRISI COLPEJA CATALUNYA AMB MÉS FORÇA

VIC OBRE EL CAMÍ: Per primera vegada es té en compte l’opinió de qui alertem sobre la immigració massiva

|ARTICLE D’OPINIÓ|

Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic


Des del govern central Zapatero segueix negant la gravetat de la crisi i es mostra sorprès quan es qüestiona la gestió econòmica del seu executiu. A Catalunya, el Tripartit manté un grau semblant d’irresponsabilitat, distraient l’atenció pública amb debats estèrils que pretenen desviar l’atenció dels tres problemes crucials als que s’enfronta el nostre país: la crisi econòmica, la corrupció de gran part de la classe política i la immigració.

El silenci de Zapatero i del Tripartit contrasta amb els cada vegada més freqüents informes internacionals, en els que es mostra una creixent preocupació per la situació econòmica a Espanya i a Catalunya.

Elliott Wave Internacional, una prestigiosa firma d’ anàlisi financer afirma que Espanya s’ha convertit en un dels països amb major risc de la EU, només per darrera de Grècia. Per la seva part el que fou ministre d’ Economia argentí durant el govern de Menen, Domingo Cavallo, diu que “hi ha una sobreestimació de la gravetat de la crisi i un excessiu optimisme al parlar de la recuperació de l’economia espanyola” i adverteix del risc d’ “argentinització”. Per a la nostra economía.

En aquesta complicada conjunció econòmica, Catalunya sembla estar especialment afectada. Segons la també prestigiosa agència d’ anàlisi internacional Moody´s, Catalunya es situa amb el pitjor ràting de deute al conjunt de l’ Estat, degut al seu creixent deteriorament fiscal, i dubta de la capacitat del govern autonòmic per a enfrontar-se a les restes que la crisi plantejarà durant aquest 2010 i tem que el deute públic segueixi augmentant a un ritme major dos o tres anys més. Aquesta qualificació a l’informa de l’ agència Moody’s tindrà una greu repercussió i provocarà una retallada en les inversions estrangeres a Catalunya en un futur immediat.

La situació es suficientment greu com per a esperar mesures concretes i canvis en la gestió silenci i la seva ineficàcia per resposta. Catalunya exigeix un canvi de models en la tasca política, una regeneració de la seva classe política, una implicació en la solució dels problemes concrets i també i molt especialment nous plantejaments en la gestió econòmica que permetin recuperar al nostre país els nivells de credibilitat de confiança i inversió que sempre ha tingut entre els nostres veïns europeus.

Enviar notícia per correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir aquesta notícia
Donar-me d'alta Donar-me de baixa
PxC a Youtube