Català - Castellà
explica'ns
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Notícies a Catalunya

Vic, 11/06/2013; PxC objecte d’estudi a la Universitat

Vic, 11/06/2013; PxC objecte d’estudi a la Universitat

11/06/2013

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)

Enllaç video El fenomen de PxC a el 9 Nou, 14-06-2013: http://www.youtube.com/watch?v=hmeU5VOQQQk&feature=youtu.be

La Universitat Autònoma ha publicat la primera tesi doctoral sobre el fenomen de Plataforma per Catalunya (PxC), a càrrec d’Aitor Hernández- Carr, on assenyala que “el lideratge de Josep Anglada, és equivalent a la d’un líder carismàtic i políticament incorrecte, comparable a un Le Pen o Haider”.

Vic | Redacció.- La Universitat Autònoma ha publicat la primera tesi doctoral sobre el fenomen de Plataforma per Catalunya (PxC), La tesi analitza el creixement del partit des de la seva fundació el 2002 fins a les eleccions municipals del 2011. També fa ressò del lideratge de Josep Anglada.

La tesi doctoral sobre el fenomen de PxC, reconeix que les polèmiques sobre el burca i, “molt especialment”, la del padró a l’Ajuntament de Vic van beneficiar l’extensió del partit per tot Catalunya. També parteix de la consideració que estem davant un fenomen que pot tenir importants repercussions en el conjunt del sistema polític català i espanyol.

L’autor de la Tesi també destaca que “Espanya és un dels pocs països europeus on no s’ha produït encara l’emergència d’un primer pla en l’escenari polític d’una formació radical i populista, un partit que centri el seu discurs en el rebuig frontal de la immigració i als partits tradicionals”. Però darrerament això pot canviar ja que destaca “l’emergència de Plataforma per Catalunya en el sistema polític català”. Tot això basat en el creixement de PxC tant en els eleccions municipals del 2007 com les del 2011.

Aitor Hernández- Carr, es base sobre un estudi molt exhaustiu amb militants, simpatitzants, càrrecs electes de Plataforma per Catalunya i fins i tot el propi Anglada, qui va acompanyar en diferents actes públics, o de campanya a peu de carrer. És el mateix Josep Anglada qui descriu l’aparició de Plataforma per Catalunya de la següent manera: “PxC es va constituir com un punt de trobada de totes les persones que veien com els partits majoritaris els donaven l’esquena i es desentenien dels seus problemes. És en aquest context en que la classe política viu aïllada dels problemes dels homes i les dones quan té sentit el naixement de Plataforma per Catalunya”.

El treball també destaca l’exitosa batalla de PxC per la legitimitat social i electoral a partir de dos àmbits d’actuació principals. En primer lloc, PxC tracta de presentar-se com una formació “moderna” i respectuosa amb els sistema democràtic i allunyada de la tradicional extrema dreta espanyola.

Una de les parts més destacades del treball es la que fa referència al lideratge de Josep Anglada, qui l’autor de la tesi defineix de líder carismàtic i políticament incorrecte, comparable a un Le Pen o Haider destacant que el lideratge d’Anglada suposa la identificació total entre el partit i la seva imatge fent així el rostre distintiu de PxC.

PxC

Vic, 11 de juny de 2013

Enviar notícia per correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir aquesta notícia
Notícies relacionades en altres mitjans de comunicació

EL 9NOU, 10/06/2013; Portada i Pàg. 2 PxC objecte d’estudi a la Universitat

La Universitat Autònoma acaba de publicar la tesi doctoral d’Aitor Hernández- Carr, la primera que s’ha fet sobre el fenomen de Plataforma per Catalunya (PxC). La tesi analitza el creixement del partit des de la seva fundació el 2002 fins a les eleccions municipals del 2011. També, però, les febleses del partit en el marc de la nova extrema dreta europea i, més concretament, del que qualifica d’“hiperlideratge” de Josep Anglada.

La primera tesi doctoral sobre PxC admet que la polèmica del padró de Vic va ser un revulsiu per al partit. El treball afirma que en el rerefons de la decisió de l’Ajuntament hi havia “la pressió electoral” de PxC

Vic.- Josep Comajoan.-  La primera tesi doctoral sobre el fenomen de PxC reconeix que les polèmiques sobre el burca i, “molt especialment”, la del padró a l’Ajuntament de Vic van beneficiar l’extensió del partit per tot Catalunya. La tesi doctoral, del professor Aitor Hernández-Carr, admet que la polèmica va ser un “revulsiu” per a PxC que “li va permetre donar-se a conèixer entre l’electorat ubicat fora de les seves tradicionals àrees d’influència”.

El treball d’Hernández- Carr inclou un exhaustiu estudi sobre l’electorat de PxC a partir de l’entrevista a 60 votants reconeguts de la formació a Catalunya. En aquest sentit, segons afirma Hernández-Carr a les conclusions de la tesi doctoral, les polèmiques del burca i l’empadronament a l’Ajuntament de Vic “tenen com a efecte que el partit sigui vist com un instrument útil de cara a aconseguir resultats tangibles en relació amb el “control” de la immigració”. Segons Hernández-Carr, “aquestes dues polèmiques beneficien clarament el partit en termes d’afiliació i estructura organitzativa”.

Un gran nombre dels entrevistats per Hernández- Carr apuntava, segons s’exposa en la tesi doctoral, que o bé van conèixer PxC durant els primers mesos del 2010 que la polèmica va tenir una forta presència mediàtica a Catalunya i Espanya, o bé van passar a prestar-hi més atenció. La percepció d’aquests votants o futurs votants de PxC és que “allà on la formació tenia representació institucional, els altres partits s’havien vist obligats a moure’s amb relació al tema de la immigració”. De fet, el mateix Hernández-Carr reconeix en el seu treball que en el rerefons de la decisió de l’Ajuntamende Vic hi havia, entre altres qüestions, “la pressió electoral exercida per PxC”.

La polèmica del padró de l’Ajuntament de Vic es va derivar per l’anunci, matisat en diverses ocasions posteriorment, de no empadronar aquells immigrants que no estiguessin suficientment regularitzats al país. Va tenir lloc a principis del 2010, quan governaven conjuntament a l’Ajuntament de Vic CiU, PSC i ERC, i amb una PxC fent una agressiva tasca d’oposició.

Un treball de cinc anys

La tesi doctoral d’Aitor Hernández- Carr, professor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és el primer treball acadèmic detallat sobre el fenomen de PxC. De fet, en el mateix treball, s’indica que hi ha poques fonts sobre el tema i que en diversos aspectes s’ha hagut de partir de zero. Fins ara, o bé hi havia treballs parcials o alguns de tipus periodístic. El treball, titulat “La irrupció de la nova extrema dreta a Espanya. Una anàlisi de la trajectòria, estratègia política i base electoral de Plataforma per Catalunya”, té 219 pàgines i ha estat publicat aquest mes de maig per la UAB. El text complet es pot consultar a <www.tdx. cat>, de Tesis Doctorals en Xarxa, o bé a l’adreça escurçada <cor.to/tesipxc>. Aitor Hernández Carr és llicenciat en Antropologia Social i doctor en Polítiques Públiques i Transformació Social per la UAB. En els últims anys s’ha especialitzat en l’estudi de l’ultradreta i la

Algunes claus per analitzar PxC

El treball d’Hernández-Carr aporta diverses claus per interpretar el paper de PxC. També, però, sobre les seves febleses, que s’expliquen a la pàgina 3. Alguns factors que n’expliquen el creixement, però, són aquests:

Condicions propícies PxC posa fi a l’“excepcionalitat espanyola”, que no tenia cap partit de l’anomenada nova extrema dreta. L’arribada massiva d’immigrants als anys noranta però també la creixent desafecció cap als partits tradicionals hi ha ajudat. Segons Hernández- Carr, però, “tot i que la immigració és la variable clau en el vot a PxC, la desafecció política és un procés previ, o paral·lel imprescindible per l’emergència d’aquest tipus de partits”.

Primer, els de casa A diferència d’altres partits de la nova extrema dreta europea que tenen un fort component nacionalista, PxC explota la presumpta amenaça de la immigració, especialment islàmica, als valors de la cultura europea i occidental. D’aquí que, més que explotar l’ultranacionalisme, es quedin en un eslògan tan excloent com diàfan com el recorrent “primer, els de casa”.

Un vot que busca restablir l’ordre social Segons la completa anàlisi d’Hernández- Carr de les motivacions del vot a PxC, “el motor del vot és la percepció que la societat ha entrat en un procés de degradació i descomposició de l’ordre social”. Això, i la por a “una mobilitat social descendent”, troba una resposta “contundent, quan no autoritària” en PxC.

A la recerca de l’esquerra sociològica Parcialment esgotat el filó de la immigració, PxC i altres partits del seu estil han anat modulant el discurs per acostar-se a l’anomenada “esquerra sociològica”, amb un discurs crític amb la globalització i els seus suposats efectes en termes de des industrialització i pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors autòctons i una aposta pel proteccionisme davant els nous països emergents.

EL 9NOU, 10/06/2013; Pàg. 3 El protagonisme d’Anglada

Vic.- Josep Comajoan.- Aitor Hernández-Carr analitza en la seva tesi doctoral el creixement de PxC, però també dedica una part del treball a les febleses del projecte. I entre aquestes, el que es qualifica com a “excessiu” del seu líder, el vigatà Josep Anglada. De fet, fins i tot s’hi refereix com a “hiperlideratge”. Coincideix amb altres autors estrangers que cita segons els quals els líders dels partits de la nova extrema dreta són “beneficiosos” per a aquests i especialment importants quan són partits petits que estan intentant fer-se un forat a l’escenari polític, però que l’excessiu poder que acaben concentrant en el partit “podria estar entorpint la construcció d’una sòlida estructura partidista”.

En aquest sentit, si bé reconeix el paper que ha jugat Anglada fins ara en l’expansió de PxC, per la seva “capacitat d’atreure l’atenció dels mitjans de comunicació”, que Hernández-Carr qualifica de “desproporcionada pel pes polític real del partit”, també mostra diversos senyals de fragilitat del fins ara líder indiscutible del partit. Entre elles, l’“excessiu protagonisme” d’Anglada, l’autoritarisme i la forma “autoritària” amb què dirigeix el partit, així com la mala gestió del mateix que ha impedit que més de 10 anys després de la seva creació tingui una estructura organitzativa sòlida i en canvi continuï presentant una “dèbil estructura de coordinació interna i territorial”. La poca transparència en la gestió econòmica del partit és un altre punt feble que ha esmentat Hernández- Carr. Citant autors com l’holandès Cas Mudde, expert en partits d’extrema dreta europeus, Hernández- Carr conclou que “de cara a poder retenir i fidelitzar els seus votants, és crucial que els partits de nova extrema dreta siguin capaços de construir una maquinària partidista sòlida i eficient que deixi enrere la dependència d’un líder mediàtic” que, en una primera fase, hauria tingut una funció bàsicament “instrumental”.

Hi ha altres punts febles, però, no atribuïbles directament a Anglada sinó al projecte en si. Entre ells, el que un votant li definia en una de les entrevistes a Hernández-Carr com “les males companyies” del partit. Es refereix a membres que s’han incorporat més recentment al partit i que “fan declaracions d’incitació a la violència o que presenten vincles directes amb l’extrema dreta tradicional”. Uns vincles que, com analitza extensament Hernández- Carr en el seu treball, des de PxC s’han fet esforços per mitigar-se malgrat el passat ultra d’alguns dels seus dirigents començant pel mateix Anglada. Aquestes “males companyies” que podrien comportar que l’“estigma” que associaria a PxC no tant amb el que Hernández-Carr qualifica com a “nova estrema dreta” sinó a la més tradicional, podria comportar una pèrdua de vots, especialment de gent d’edat més avançada, que tot i presentar un fort rebuig a la immigració “es neguen a donar el vot a un partit associat a l’extrema dreta ultraespanyolista i/o defensora del franquisme”.

PxC i l’“eix nacional” A diferència d’altres partits de la nova extrema dreta europea, PxC no pot complementar el seu discurs antiimmigració amb un fort component nacionalista. Hernández-Carr també aprofundeix en aquest handicap per a la consolidació del partit. La majoria de partits d’aquesta nova extrema dreta s’han consolidat dotant el seu discurs d’un fort contingut nacionalista. PxC, en voler nedar voluntàriament entre dues aigües, no s’ha declarat explícitament nacionalista ni català ni espanyol. Aquesta ambigüitat volguda en l’“eix nacional” l’ha perjudicat en eleccions on aquest ha estat central i li ha impedit fins ara fer el salt al Parlament. Aquest factor, segons Hernández-Carr, els pot portar problemes en un futur, si és que no els té ja ara, amb posterioritat a la presentació de la tesi.

 

 

 

WWW.E-NOTICIES, 11/06/2013; La polèmica del burca ha beneficiat Anglada

Una tesi doctoral el troba un líder "carismàtic i políticament incorrecte"

Redacció.-  Una tesi doctoral presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha assenyalat que "el lideratge de Josep Anglada és equivalent al d’un líder carismàtic i políticament incorrecte, comparable a un Le Pen o Haider", segons un comunicat de la formació política.

El treball d'Aitor Hernández-Carr ha analitzat la trajectòria de la formació ultra des de la seva fundació, al 2002, fins a les eleccions municipals al 2011.

En aquest sentit, la tesi ha assenyalat que la polèmica sobre l'ús del burca als espais públics de Catalunya ha beneficiat Anglada. També la brega sobre el padró a l'Ajuntament de Vic.

Segons l'autor de la tesi, "Espanya és un dels pocs països europeus on no s’ha produït encara l’emergència d’un primer pla en l’escenari polític d’una formació radical i populista, un partit que centri el seu discurs en el rebuig frontal de la immigració i als partits tradicionals".

WWW.EL9NOU.CAT, 14/06/2013; Una tesi doctoral que acaba de publicar la UAB analitza el fenomen de Plataforma per Catalunya

La primera tesi doctoral sobre el fenomen de PxC reconeix que les polèmiques sobre el burca i, molt especialment, la del padró a l’Ajuntament de Vic van beneficiar l’extensió del partit per tot Catalunya.

Redacció.-  El seu autor és Aitor Hernández-Carr, professor de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de l'Autònoma. El treball d’Hernández-Carr inclou un exhaustiu estudi sobre l’electorat de Plataforma per Catalunya a partir de l’entrevista a 60 votants reconeguts de la formació a Catalunya.

Aitor Hernández-Carr analitza en la seva tesi doctoral el creixement d’aquest partit, però també dedica una part del treball a les febleses del projecte. I entre aquestes, el que es qualifica com a hiperlideratge del seu president, el vigatà Josep Anglada. L'autor de la tesi reconeix a Anglada el paper jugat fins ara en l'expansió del partit, per la seva capacitat d'atraure els mitjans de comunicació. Una presència mediàtica que Hernández-Carr qualifica de desproporcionada pel pes polític real del partit. Entre els senyals de fragilitat, destaca l’excessiu protagonisme d’Anglada i la forma autoritària amb què dirigeix el partit, així com la mala gestió del mateix.

Això ha impedit, segons conclou la tesi, que més de 10 anys després de la seva creació Plataforma per Catalunya no tingui una estructura organitzativa sòlida i en canvi continuï presentant una dèbil estructura de coordinació interna i territorial. A diferència d’altres partits de la nova extrema dreta europea, Plataforma per Catalunya no pot complementar el seu discurs antiimmigració amb un fort component nacionalista. Hernández-Carr també aprofundeix en aquest handicap per a la consolidació del partit.

 

Donar-me d'alta Donar-me de baixa

Blocs

PxC a Youtube