Català - Castellà
explica'ns
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Notícies a Catalunya

Dia internacional del Treballador

Dia internacional del Treballador

01/05/2014

MANIFEST DE L’1 DE MAIG:

Treball sí, drets també

Catalunya està immersa en una profunda crisi socioeconòmica que s’està acarnissant especialment amb els treballadors més vulnerables.

Els culpables del drama laboral en què estem immersos tenen noms i cognoms, i han ocupat llocs de responsabilitat en les principals institucions de govern i consells d’administració d’empreses i entitats bancàries.

Els governants han fet pagar els excessos i els despropòsits de la gestió política a la ciutadania amb mesures que han soscavat el poder adquisitiu dels treballadors -com la reforma laboral del Govern d’Espanya- alhora que els han situat en una posició d’indefensió davant la voracitat d’empreses multinacionals despietades i àvides de beneficis econòmics a qualsevol preu.

Algunes d’aquestes empreses, valent-se del pretext de la crisi econòmica, apel·len a una suposada competitivitat per abaixar sous i aplicar ERO malgrat tancar l’exercici econòmic amb beneficis, i abaratir costos portant la producció a països permissius amb l’explotació infantil on tampoc hi ha marcs legals que protegeixin el medi ambient ni els drets dels treballadors, molts dels quals desenvolupen la seva feina en règim de semiesclavitud.

La crisi econòmica no pot servir d’excusa per crear una societat d’homes i dones esclaus. Tan important és generar ocupació com garantir que els llocs de treball que es creen compleixen uns estàndards qualitatius, perquè tenir feina avui dia no és sinònim de tenir una vida digna o d’estar exclòs de la pobresa. La contractació ha experimentat una precarització que ha adoptat la forma de contractes parcials i  temporals i salaris amb els quals no es pot accedir a un habitatge digne o fins i tot arribar a fi de mes.

No és suficient amb crear ocupació; el treball ha de comptar amb drets laborals i estar recompensat amb un sou digne. Aquesta és l’expressió d’una societat avançada que posa en valor la contribució dels propis ciutadans al bé comú.

La creació de llocs de treball, doncs, no pot ser un xec en blanc. Per això Catalunya ha de rebutjar propostes com el projecte avortat d’Eurovegas o el de Barcelona World, que ens els presenten com a solucions d’urgència a la crisi però en realitat aguditzen la precarització laboral, fomenten la creació de llocs de treball sense valor afegit i perpetuen un model econòmic dependent de l’exterior. Catalunya i el conjunt d’Espanya han de diversificar l’economia per comptar amb unes finances emancipades i equilibrar els fluxos laborals destruïts en la construcció i la indústria que avui se sobreconcentren en el sector serveis. La crisi ha de ser una oportunitat per deixar enrere els vicis del passat i no repetir errors en el futur.

Catalunya pot i ha d’abanderar una recuperació econòmica que permeti assentar les bases d’un nou model productiu que tregui profit del potencial dels joves qualificats formats a casa nostra que acaben marxant per enriquir les economies i les societats d’altres països amb el coneixement i les aptituds que atresoren.

L’atur juvenil castiga ja el 55,48% d’aquest col·lectiu en el conjunt d’Espanya, i la incapacitat dels governants per fer front a l’alarmant situació ha devastat la il·lusió dels més joves per forjar-se un futur al nostre país i en molts casos els ha empès a un exili forçós lluny de la terra que han heretat de mans dels seus pares.

La xacra de la fuga de cervells és un ruïnós negoci per a Espanya que no només suposa una descapitalització humana qualitativa, sinó que també posa en perill el relleu generacional perquè provoca un desequilibri poblacional entre els joves i el conjunt de gent d’edat avançada.

Només si els joves tenen accés a un lloc de treball estable tindran l’oportunitat d’emancipar-se i accedir a una llar, on podran formar una família amb el nombre de fills que estimin oportú.

Per aquest mateix motiu la creació d’ocupació mereix incentius i facilitats. És inajornable reduir la fiscalitat a les pimes –veritable motor econòmic de Catalunya- per poder crear llocs de treball. L’alça de l’IVA ha llastrat el consum intern en plena crisi, i l’alt preu de la factura energètica que han d’afrontar els autònoms –de les més altes d’Europa- juntament amb el laberint burocràtic per posar en marxa un negoci representen traves a la creació de riquesa i a la iniciativa emprenedora.

Incentius i no entrebancs és el que necessiten els treballadors amb la formació més bàsica. Lluny de penalitzar-los amb baixades de sous com s’ha apuntat des d’alguns cercles, el que s’ha de fer és dotar-los de mecanismes de formació que serveixin d’ascensor social.

Són ells precisament els qui han d’afrontar les estretors de la crisi econòmica amb menys recursos, i els qui han de competir amb els immigrants per llocs de treball precaris amb sous a la baixa.

Les dades d’atur revelades per les enquestes de població activa dels últims anys conviden a pensar que la desocupació s’ha instal·lat a Catalunya en particular, i a Espanya en general, com un mal endèmic.

El nombre de persones en situació d’atur de llarga durada representa un 60% del total de desocupats, i la taxa d’atur porta 4 anys ultrapassant l’escandalosa xifra del 20%.

No podem acceptar l’atur com un mal crònic. Aquesta és una situació anòmala que amenaça d’abocar un nombre creixent de famílies a una situació de carestia que acabarà per socialitzar la pobresa i obrir una escletxa irreparable entre aquells benestants i els col·lectius amb recursos més limitats.

Resulta innegociable aplicar el principi de preferència del treballador local a l’hora d’optar a un lloc de treball vacant. Aquest continua sent el nostre ineludible compromís: Primer els de casa.

El poble català és un poble treballador que ha sabut construir una Catalunya pròspera, segrestada avui a mans de pèssims governants.

Volem que Catalunya torni a ser veritablement rica i plena, que recuperi la seva brillantor per mostrar el camí de la recuperació i esdevingui de nou un referent per la resta d’Espanya.

Enviar notícia per correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir aquesta notícia
Donar-me d'alta Donar-me de baixa

Blocs

PxC a Youtube