Català - Castellà
explica'ns
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Notícies a Catalunya

Representació tragicòmica de l'1 de maig

Representació tragicòmica de l'1 de maig

02/05/2016

La celebració del dia del treballador es converteix un any més en una rutina mentre els treballadors perden cada dia més drets. Més que mai, cal Respecte per als treballadors.

Ahir dia u de maig vam assistir a la celebració del dia del treballador i vam comprovar com aquesta es va convertir en una rutina més de les que res diuen als espanyols, una representació teatral, amb posada en escena de gran pressupost, però amb un contingut ridícul i trist que el converteix en tragicomèdia d'escàs valor.

Els sindicats "de classe", finançats amb diners públics provinents dels impostos de tots, han fet realitat la cèlebre frase marxista que la història es repeteix com a farsa: si ells són sindicats "de classe", són sens dubte d'una classe molt diferent de la que ells pretenen.

De fet, l'únic que han aconseguit fins ara ha estat integrar i normalitzar la protesta dins d'un estat de coses en què els treballadors perden cada dia més drets.

La conseqüència és que mentre que s'organitzen manifestacions i es reivindiquen retòricament "aquests" drets cada Primer de Maig, els treballadors, la classe mitjana i en general tots els elements productius del país veuen retallats aquests drets i les seves potencialitats, alhora que són enredats en conflictes que a ningú interessen; la nostra classe treballadora està cada dia més a prop de viure en condicions pròpies del capitalisme salvatge del segle XIX que d'aquest Estat del benestar de finals del segle XX.

Aquesta situació està ja tan assumida que fins i tot els innombrables casos de corrupció, que impliquen a un bon sector de l'esquerra espanyola -per exemple, en l'assumpte de les Caixes d'Estalvi, a més dels cèlebres ERO d'Andalusia-, no han aconseguit fer efecte en l'estatus dels sindicats com a "representants dels treballadors". Les nostres classes dirigents no reconeixen altra interlocució amb els treballadors que els anomenats "sindicats majoritaris", malgrat que les seves majories electorals les obtinguin enmig del desinterès general per les eleccions sindicals i d'una alta abstenció.

Per això, mentre que aquests sindicats segueixin funcionant així, res no podrà fer-se. Els uns i els altres són dipositaris d'aquesta idea segons la qual el món del treball és una part del sistema d'interessos que concorren al mercat a negociar el preu de la seva força de treball.

Aquesta és la raó de la inoperància a dia d'avui de les reivindicacions dels treballadors. Aquesta és la raó també que any rere any a tots els que produeixen, creen i s'esforcen, els vagi pitjor que l'any anterior.

És fàcil mirar enrere i veure el terreny perdut i, de la mateixa manera, és fàcil preveure el futur ombrívol que espera laboralment a la jove generació. I tot això independentment del signe polític del Govern de torn.

A data d'avui ningú respecta als treballadors més que durant el breu moment en què els demanen el vot. Per la resta, sindicats, esquerres i dretes es barallen potser precisament perquè ningú discuteixi aquelles coses de les que ningú vol parlar i en què tots ells estan tàcitament d'acord.

Cal, per tant, recuperar el respecte per als treballadors. Cal Respecte.

Enviar notícia per correo





  • Facebook
  • Google Plus
  • Twitter
  • Tuenti
  • Email
Compartir aquesta notícia
Donar-me d'alta Donar-me de baixa

Blocs

PxC a Youtube