Català - Castellà
93 119 03 33
PxC Youtube PxC Twitter PxC Facebook
segueix-nos

Capítol IV. Òrgans de representació, govern i administració

 Article 14. Òrgans del Partit 

L’organització i funcionament del Partit es basa en principis democràtics. Són òrgans del Partit:

a) El Congrés

b) El President

c) El Consell Executiu

d) El Consell Nacional

e) Joventuts Identitàries

f) Dones Identitàries

g) Junta de Disciplina

h) Òrgans Locals i Territorials

 

Article 15. El Congrés

El Congrés és l’òrgan suprem del Partit. El Ple del Congrés està constituït pel Consell Executiu i pel conjunt de tots els afiliats, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris, elegits per sufragi universal lliure i directe, en el número que es determini en un reglament elaborat a l’efecte pel Consell Executiu i ratificat pel Consell Nacional.

a) Aprova els Reglaments Disciplinari, d’Admissió i de Control de Comptes.

b) Serà convocat pel Consell Executiu amb un mínim de 30 dies, mitjançant comunicació escrita i personal a cada afiliat o compromissari, segons correspongui.

c) Es reunirà amb caràcter ordinari cada quatre anys i de forma extraordinària quan ho acordi el Consell Executiu o el 30% dels afiliats.

d) El Consell Executiu en determinarà l’ordre del dia, el reglament del congrés i el lloc de celebració.

 

Article 16. El President

El president té les següents facultats:

a) Ostenta la representació oficial, legal i política del Partit a nivell nacional i europeu.

b) Presideix el Consell Executiu.

c) Presideix el Consell Nacional.

d) Vetlla pels acords del Congrés.

e) Dirigeix i coordina l’acció política i administra el Partit.

f) És elegit pel Congrés, per períodes de quatre anys, amb vot igual, lliure i secret.

g) Té la facultat de ratificar els Delegats Autonòmics, atorgant-los-hi els poders corresponents, i destituir a qualsevol Delegat o membre de qualsevol classe de Junta, o cessar aquesta en bloc.

 

Article 17. El Consell Executiu

El Consell Executiu té les següents facultats i composició:

a) Executa les decisions del Congrés segons una distribució funcional de tasques.

b) Es composa de 30 membres que, encapçalats pel President, seran elegits pel Congrés. Es convocarà pel President o a petició d’un 25% dels membres, qui hauran d’acompanyar a la seva sol·licitud un ordre del dia.

c) Resol els assumptes administratius tot procurant la bona marxa del Partit i tindrà els més amplis poders per dirigir l’activitat del Partit. Els acords es prendran per majoria simple i en cas d’empat decidirà el vot del President.

d) Interpreta i fa complir aquests Estatuts, dictaminant el que procedeixi en cas d’ambigüitat o imprecisió dels mateixos.

e) El seu mandat coincideix amb el del President. No obstant això i sense necessitat que transcorri el dit termini, podrà causar baixa o ser destituït qualsevol membre. El President tindrà la capacitat de proposar la seva substitució en tot moment, essent necessària per a la seva destitució la majoria simple del Consell Executiu. El substitut serà elegit en el termini màxim de dos mesos per votació del Consell Executiu, prèvia sol·licitud de candidatures entre tots els afiliats del partit, no sancionats o amonestats. En cas de proposar-se la destitució del propi President, es necessitarà un acord de 3/5 dels membres del Consell Executiu.

f) Com a mínim es nomenaran un Vicepresident, un Secretari d’Actes, que podrà coincidir amb un Secretari General, i un Tresorer. El Vicepresident del Consell Executiu substituirà al President en els supòsits de mort, incapacitat, destitució o dimissió, mentrestant no sigui nomenat pel Congrés un nou President o conclogui la circumstància temporal determinant de la substitució. El Secretari d’Actes aixecarà i custodiarà les Actes de les sessions del Consell Executiu, del Consell Nacional i del Congrés. El Tresorer portarà la comptabilitat i finançament del partit.

g) Les decisions adoptades pel Consell Executiu que hagin de ser ratificades pel Consell Nacional, o pel Congrés, entraran en vigor de forma provisional en la data en què siguin dictaminades pel Consell Executiu, però hauran de ser confirmades per l’òrgan competent en la seva primera reunió de caràcter ordinari a celebrar.

h) En cas de cessament d’una Junta pel President, el Consell Executiu nomenarà una Comissió Gestora que s’encarregarà de convocar l’Assemblea corresponent, que s’ocupi de nomenar una nova Junta. Si no fos possible, el Consell Executiu podrà dissoldre la Delegació de què es tracti.

 

Article 18. El Consell Nacional

El Consell Nacional té les següents facultats i composició:

a) És el màxim òrgan de discussió política del Partit entre congressos.

b) Es composa de 200 membres; els 30 del Consell Executiu per dret propi més altres 170 entre els que s’inclouran representants de les distintes delegacions d’afiliats del Partit que seran designats pels seus òrgans de govern en número proporcional a la importància de la seva militància i ratificats pel Congrés. A més, el Consell Executiu designarà com a consellers els afiliats que exerceixin càrrecs polítics rellevants electes o executius en les administracions local, territorial, autonòmica, estatal o europea.

c) Interpreta les opinions i decisions polítiques del Congrés.

d) Assessora al President assenyalant els objectius polítics fixats pel Congrés.

e) El seu mandat coincideix amb el del President.

f) Es reunirà amb caràcter ordinari cada semestre convocat pel President, que fixarà l’ordre del dia.

g) El Consell Executiu haurà de convocar un Congrés extraordinari en el termini de tres mesos si li ho sol·licita motivadament i per escrit la majoria simple del Consell Nacional.

 

Article 19. Joventuts Identitàries

Les Joventuts Identitàries (JI) constitueixen l’organització juvenil del Partit, dins de la qual organitzarà una secció universitària. No té personalitat jurídica pròpia, essent emparats pels òrgans del Partit totes les activitats que dites Joventuts Identitàries duguin a terme. Tindrà com a fins els assenyalats en l’article 2n dels Estatuts del Partit. El límit d’edat per incorporar-se a les JI serà de 30 anys i l’edat límit de militància serà fins als 32 anys. El Consell Executiu desenvoluparà un reglament específic per a l’organització i finançament de les Joventuts Identitàries.

En cada àmbit autonòmic prendrà la denominació de Joventuts Identitàries –seguit del nom de la comunitat autònoma, denominacions totes elles recollides en l’article 1 dels presents Estatuts. Així per exemple: Joventuts Identitàries per Extremadura (JIxEX) o Joventuts Identitàries per Catalunya (JIxC). En l’àmbit universitari, les Joventuts Identitàries giraran amb la denominació Joventuts Identitàries Universitàries, seguida amb el nom de la Comunitat Autònoma.

 

Article 20. Dones Identitàries

Les Dones Identitàries (DI) es constitueixen en la organització femenina del Partit. Per la igualtat real de fet entre homes i dones. No té personalitat jurídica pròpia, essent emparades pels òrgans del Partit totes les activitats que dites Dones Identitàries duguin a terme. Tindran com a fins els assenyalats en l’article 2n dels Estatuts del Partit i la visibilitat i resolució de la problemàtica inherent a la condició de dona. Sense que es produeixi cap menyscapte de les tasques de convivència, identitat i promoció dins de la filosofia de l’Humanisme Cristià Europeu.

El Consell Executiu desenvoluparà un reglament específic per a l’organització i finançament de les Dones Identitàries.

En cada àmbit autonòmic prendrà la denominació de Dones Identitàries –seguida del nom de la comunitat autònoma, denominacions totes elles recollides en l’article 1 dels presents Estatuts. Així per exemple: Mujeres Identitarias por Andalucía (MIxA) o Dones Identitàries per Catalunya (DIxC).

 

Article 21. Junta de Disciplina

S’elegirà en el mateix procés electoral que al President una Junta de tres membres, que podran coincidir, o no, amb els membres del Consell Executiu, que resoldrà els recursos que s’interposin en els procediments disciplinaris.

 

Article 22. Òrgans Locals i Territorials

La seva finalitat és representar, dirigir, coordinar, impulsar i organitzar l’acció política del Partit en el seu àmbit geogràfic corresponent. Es tracta de les Delegacions Locals, Comarcals, Insulars, Provincials, Territorials i Plataformes Autonòmiques. El seu funcionament serà similar al del Partit segons es desprèn d’aquests Estatuts, traslladant-se en la mesura del possible la distribució orgànica central a l’àmbit local i territorial, bé que cada ens podrà redactar un reglament en funció de les peculiaritats pròpies del seu àmbit i de la distribució de la seva afiliació i càrrecs públics, que haurà de ser aprovat pel Consell Executiu. Tant a petició dels propis ens com d’ofici, el Consell Executiu anirà articulant i autoritzant la constitució oficial de les distintes Delegacions Locals, Comarcals, Insulars, Provincials, Territorials i Plataformes Autonòmiques que es vagin plantejant, en les que es delegarà les funcions organitzatives que li són naturals en el seu àmbit, recollides en l’article 7 dels presents Estatuts. Si fos necessari, el Consell Executiu desenvoluparia un reglament d’ordenació territorial, inspirat en els presents Estatuts, que haurà de ser ratificat pel Consell Nacional. Mentrestant el Consell Executiu no autoritzi la constitució de l’ens corresponent, els afiliats d’aquell àmbit geogràfic ho seran als òrgans immediatament superiors del Partit. Els Òrgans Locals i Territorials queden subordinats als òrgans rectors del Partit.

22.1- Delegacions Locals. El seu àmbit d’actuació és el municipi. Els òrgans de la Delegació Local seran l’Assemblea Local i la Junta Local. L’Assemblea Local és l’òrgan sobirà de la Delegació i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats del municipi, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Local és l’òrgan executiu de la Delegació i estarà regida pel Delegat Local i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú.

22.2- Delegacions Comarcals. El seu àmbit d’actuació és la comarca. Els òrgans de la Delegació Comarcal seran l’Assemblea Comarcal i la Junta Comarcal. L’Assemblea Comarcal és l’òrgan sobirà de la Delegació i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats de la comarca, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Comarcal és l’òrgan executiu de la Delegació i estarà regida pel Delegat Comarcal i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú.

 

22.3- Delegacions Insulars. El seu àmbit d’actuació seran aquelles illes amb més d’un municipi. Els òrgans de la Delegació Insular seran l’Assemblea Insular i la Junta Insular. L’Assemblea Insular és l’òrgan sobirà de la Delegació i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats de la illa, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Insular és l’òrgan executiu de la Delegació i estarà regida pel Delegat Insular i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú. 

22.4- Delegacions Provincials. El seu àmbit d’actuació és la província, en aquelles Comunitats Autònomes amb més d’una província. Els òrgans de la Delegació Provincial seran l’Assemblea Provincial i la Junta Provincial. L’Assemblea Provincial és l’òrgan sobirà de la Delegació i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats de la província, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Provincial és l’òrgan executiu de la Delegació i estarà regida pel Delegat Provincial i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú.

22.5- Delegacions Territorials. Substitueixen a les delegacions provincials a la Comunitat Autònoma de Catalunya. El seu àmbit d’actuació és l’agrupació de distintes comarques, la vegueria. Segons la delimitació que s’estableix en la legislació del Parlament de Catalunya referent a l’ordenació territorial, es consideraran set vegueries: Barcelona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Alt Pirineu-Aran i Girona. Els òrgans de la Delegació Territorial seran l’Assemblea Territorial i la Junta Territorial. L’Assemblea Territorial és l’òrgan sobirà de la Delegació i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats de la vegueria, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Territorial és l’òrgan executiu de la Delegació i estarà regida pel Delegat Territorial i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú.

22.6- Plataformes Autonòmiques. El seu àmbit d’actuació és la Comunitat Autònoma. El funcionament de les Plataformes Autonòmiques serà similar a l’estatal, traslladant-se en la mesura del possible la distribució orgànica estatal a l’àmbit autonòmic, i la seva denominació serà l’establerta en l’article 1 dels presents Estatuts. Els òrgans de la Plataforma Autonòmica seran l’Assemblea Autonòmica i la Junta Autonòmica. L’Assemblea Autonòmica és l’òrgan sobirà de la Plataforma i estarà constituïda pel conjunt de tots els afiliats de la Comunitat Autònoma, els quals podran actuar directament o mitjançant representació per compromissaris. La Junta Autonòmica és l’òrgan executiu de la Plataforma i estarà regida pel Delegat Autonòmic i composta a més pel Secretari, el Tresorer i altres vocals segons s’estimi oportú.

 

PxC a Youtube